Aprendre a través dels contes

Ofenses i perdó.

L'amistat és un dels tresors més grans de la vida.

Diu una llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert i en un determinat punt del viatge van discutir. Un li va donar una bufetada al altra. L' ofès, sense dir res, es va acotar i va escriure amb els dits a la sorra "avui el meu millor amic m'ha donat una bufetada a la cara"

Van continuar el trajecte i van arribar a un oasi on van decidir banyar-se. El que havia sigut bufetejat i ferit va començar a ofegar-se. L'altra es va tirar a salvar-li i va evitar que perdés la vida.

 Al recuperar-se del possible ofegament, va prendre un punxó i va començar a gravar unes paraules en una enorme pedra. Al acabar es podia llegir: "Avui el meu millor amic m'ha salvat la vida ", intrigat el seu amic li va demanar:

  • Perquè quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara escrius en una roca?

Somrient l'altra va respondre:

  • Quan un gran amic ens ofèn, hem d'escriure l'ofensa a la sorra on el vent de l'oblit i del perdó s'encarregarà d'esborrar-la i oblidar-la. En canvi, quan un gran amic ens ajuda o ens succeeix alguna cosa grandiosa, és precís gravar-ho en la pedra de la memòria del cor, on cap vent podrà esborrar-ho.