Aprendre a través dels contes
Ofenses i perdó.
L'amistat és un dels tresors més grans de la vida.
Diu una llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert
i en un determinat punt del viatge van discutir. Un li va donar una bufetada al
altra. L' ofès, sense dir res, es va acotar i va escriure amb els dits a la
sorra "avui el meu millor amic m'ha donat una bufetada a la cara"
Van continuar el trajecte i van arribar a un oasi on van decidir banyar-se. El que havia sigut bufetejat i ferit va començar a ofegar-se. L'altra es va tirar a salvar-li i va evitar que perdés la vida.
Al recuperar-se del possible ofegament, va prendre un punxó i va començar a gravar unes paraules en una enorme pedra. Al acabar es podia llegir: "Avui el meu millor amic m'ha salvat la vida ", intrigat el seu amic li va demanar:
- Perquè quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara escrius en una roca?
Somrient l'altra va respondre:
- Quan un gran amic ens ofèn, hem d'escriure l'ofensa a la sorra on el vent de l'oblit i del perdó s'encarregarà d'esborrar-la i oblidar-la. En canvi, quan un gran amic ens ajuda o ens succeeix alguna cosa grandiosa, és precís gravar-ho en la pedra de la memòria del cor, on cap vent podrà esborrar-ho.