Llagostes humanes

Construiïm el nostre destí

Una llagosta quan queda a la part seca de les roques, no tenen l' instint ni l'energia suficient per tornar al mar, sinó que esperen que el mar vingui cap a elles.

Si el mar no arriba, la llagosta es que da on és, tot i que el més petit esforç li hagués permès arribar a les onades, potser a menys d'un metre de distància.

El mon està ple de llagostes humanes. Persones aturades a les roques de la indecisió, i ajornament què enlloc d'utilitzar les seves energies, es queden esperant que una gran onada de bona fortuna els posi a fora de perill o els torni al mar.