Aprendre a través dels contes
La seva millor fortalesa
Eduquem en les fortaleses. Cadascú tenim el nostre propi potencial, només hem d'identificar i entrenar-lo
Marc era un nen de deu anys que va decidir estudiar judo tot i haver perdut el seu braç esquerra en un terrible accident de tràfic.
El nen va començar les classes amb un vell mestre japonès. Marc s'esforçava tant com podia i per això li era difícil entendre perquè, després de tres mesos d'entrenament, el mestre només li havia ensenyat un sol moviment d'aquesta disciplina.
- Sensei - va dir el nen- No hauria d'estar aprenent més moviments?
- Aquest és l'únic moviment que saps, però és l'únic que necessites saber. - va respondre el sensei
Sense entendre-ho, però confiant en el seu mestre, Marc va seguir entrenant i creient en el seu bon criteri, repetint una i altra vegada, amb constància el moviment.
Mesos més tard, el sensei va portar a Marc al seu primer campionat. Per a la seva pròpia sorpresa, va guanyar fàcilment els dos primers enfrontaments. El tercer va resultar ser més difícil però passats uns moments d'incertesa, el seu contrincant es va impacientar i va atacar; el nen va utilitzar el seu únic moviment per a guanyar el torneig. Sorprès pel seu èxit, Marc no va poder creure que estava a les finals.
Aquesta vegada, el seu contrincant era més gran, més fort i amb més experiència. Al principi semblava que el nen estigués a punt de perdre. Preocupat de que Marc fos lesionat, l'àrbitre va demanar un recés. Anava a detenir la lluita quan el sensei va intervenir:
- No- va dir- Deixa'l continuar, ell pot.
Poc desprès de reprendre la lluita, el seu contrincant va cometre un error crític i va baixar la guàrdia. Instantàneament, Marc va utilitzar el seu moviment per a immobilitzar-lo. El nen havia guanyat la lluita i el campionat.
Tornant a casa, el nen i el sensei repassaven cada moviment en cada un dels enfrontaments. Llavors el nen es va omplir de valentia i li va demanar
- Sensei. Com es que he guanyat el campionat amb un sol moviment?
- Has guanyat per dues raons, Marc - va dir el Sensei- Primer, quasi domines a la perfecció un dels moviments més difícils del judo. I segon, la única defensa coneguda per a aquest moviment es que el teu contrincant, t'agafi pel braç esquerre!
La feblesa més gran del nen s'havia convertit en la seva millor fortalesa.
