FAMÍLIA
QUÈ NECESSITEN ELS NENS PER CRÉIXER?
La infància no ha de ser perfecta per créixer i ser futurs adults ben adaptats, tan sols ha de ser "raonablement bona"
Tinguem cura dels nostres fills i busquem l'equilibri. Molt poc d'alguna cosa bona pot ser tan perjudicial com rebre massa d'alguna cosa bona. Observem atentament els seus patrons de conducta, moltes vegades ens diuen més que les pròpies paraules.
Com a pares hem de saber que un nen té sis Necessitats Bàsiques
1. SEGURETAT BÀSICA
2. RELACIÓ AMB ELS DEMÉS
3. AUTONOMÍA
4. AUTOESTIMA
5. AUTOEXPRESSIÓ
6. LÍMITS REALISTES.
1. Seguretat bàsica
La seguretat bàsica és la necessitat més important. Per un nadó és primordial sentir-se segur, ja que és qüestió de vida o mort. Aquesta seguretat els permet créixer relaxats i confiats.
L'amenaça de l'abandonament o de l'abús, habitualment ve de les persones més íntimes i properes, de les que suposadament els estimen, els protegeixen i en tenen cura.
Quan un nen ha estat abusat o abandonat no té cap espai que li permeti sentir-se segur. És vulnerable i fràgil, i el seu estat d'ànim es caracteritza per la intensitat i pel canvi fàcil, a més de ser impulsiu i autodestructiu.
Si un dels pares pateix una addicció greu, probablement la necessitat de la seguretat no serà satisfeta en la seva totalitat.
2. Relació amb els demés
Es important ajudar als nens a desenvolupar la
capacitat de relacionar-se, necessiten amor, atenció, efecte, comprensió i uns
guies a qui poder seguir. Aquests elements es lliuren des de la família i per
part dels amics i companys.
La privació emocional dins la família i els bons amics, els pot portar a un dèficit de cura emocional, de manca d'empatia o de guia a qui seguir, provocant sentiments de soledat.
Per altra banda és important que es sentin integrants del grup d'amics o la comunitat. La manca de pertinença els pot provocar sentiment d'aïllament del mon, de no encaixar, sentint un buit a la seva vida.
3. Autonomía
L'autonomia permet als nens separar-se dels seus pares i funcionar amb independència en el mon. Els capacita per comportar-se d'adults com a individus amb una identitat pròpia, deixant la casa dels pares i tenint una vida amb els seus propis objectius e instruccions, sense dependre del suport o direcció dels pares.
Com a pares es important que es fomenti l'autonomia, ensenyant les habilitats per a ser autosuficients, estimulant a acceptar les responsabilitats i ensenyant a realitzar judicis correctes. Animar-los a aventurar-se a la vida i a la interacció amb els companys. S'hauria d'evitar la sobreprotecció, mostrant que el mon es segur i la forma de protegir-se en ell.
És necessari no fomentar la dependència, aquells ambients on no se'ls ensenyi a ser autosuficients, fent-lo tot per ells, impedint que siguin ells qui ho facin, sobre protegint-los, prenent decisions per ells, assumint nosaltres les seves responsabilitats, e inclús arribant a criticar-los cada cop que fan alguna cosa per ells mateixos, ja que en aquest ambient no seran capaços d'afrontar la vida d'una forma competent. Sempre necessitaran un guia, el consell i el recolzament de les persones que creuen més fortes i més sabies que ells, dubtant dels seus propis judicis per funcionar a la vida, cada cada cop més immadurs o apegats.
4. Autoestima
L'autoestima procedeix del sentiment intern de que ser dignes en les nostres vides personals, socials i laborals. Apareix de sentir-nos estimats i respectats en la infància per la nostra família, amics i l'escola.
Es important recolzar la seva autoestima, donar amor i estima, que siguin acceptats pels companys i ser recolzats a l'escola, rebent lloances i ànims sense excessiva crítica o rebuig.
De vegades critiquem, o son criticats constantment, fent que creguin que el que fan es inacceptable o que no se'ls estima.
Es poden sentir rebutjats pels seus companys i que els facin sentir poc acceptats, o sentir-se fracassats a l'escola o als esports, al créixer es podrien sentir insegurs en certs aspectes de la seva vida, no tenint confiança en les àrees on se senten vulnerables, com a les relacions íntimes, les situacions socials o la feina, sentint-se inferiors respecte a les altres persones i sent hipersensibles a la crítica i al rebuig, i on els reptes preocupen tant que els eviten o s'afronten a ells de forma incorrecta.
Una falta d'autoestima els provocarà vergonya de ser com son.
5. Autoexpressió
L'autoexpressió
es la llibertat d'expressar les necessitats, sentiments e inclinacions
naturals. El que implica que les seves necessitats compten tant com les de
les altres persones i son lliures d'actuar espontàniament sense una inhibició
desmesurada. Les persones que s'auto expressen es concedeixen temps per a
divertir-se i jugar, enlloc de dedicar-se a treballar competir sense parar.
S'ha d'estimular en descobrir els seus interessos i preferències naturals, animant a que mantinguin un equilibri entre joc i treball. Com també permetre, sense castigar o culpabilitzar, que expressin les seves necessitats i sentiments, inclusive la tristesa i la ira, per tal que quan siguin grans no acabin sent màrtirs, persones inhibides i controlades, deprimides o persones a les que la ira no expressada aparegui de forma inesperada sense control.
6. Límits realistes
Els límits realistes els donen la oportunitat d'entendre i tenir en compte les seves necessitats i les dels demés, mantenint un equilibri entre les dues. A més els donen l'oportunitat de tenir suficient autocontrol i disciplina per aconseguir els objectius i evitar el càstig de la societat.
Se'ls ha de remarcar les conseqüències de les conductes, reforçant l'autocontrol i l'autodisciplina, evitar ser massa permissius, ensenyant-los a ser responsables i ajudant-los a acceptar la perspectiva de l'altra, sent sensibles a les necessitats seves i dels altres.
Quan no fomentem uns límits realistes sent massa indulgents i permissius, donant tot el que volen, premiant la conducta manipuladora de les rabietes, sense controlar-se adequadament i permetent l'expressió de la ira sense cap restricció, no els permetem aprendre la noció de reciprocitat, ni els estimulem a tenir en compte els sentiments dels demés, convertint-se en persones egoistes, exigents, controladores, que només atenen a les seves necessitats sense fer cas de les altres persones. Podent tenir problemes d'autocontrol i de impulsivitat, amb dificultats per aconseguir objectius a llarg termini, sense tolerar les rutines ni les tasques avorrides.