Estils de criança

L'estil de criança condiciona de forma important la relació i comunicació entre pares i fills.

Estil de criança autoritària: El bon comportament dels nens/es està basat en l'obediència absoluta i sense qüestionament. S'han d'acatar les ordres sense cap diàleg possible.

Estil de criança permissiu: No hi ha límits ni normes, o no són consistents. Hi ha afectivitat però sense cap límit quan el nen/a manifesta una conducta inapropiada.

Estil de criança sobreprotector: Els pares fan les coses per ells i prenen totes les decisions en el seu lloc. Transmet als nens/es que el món és un lloc amenaçador i per si sols no seran capaços de superar les dificultats.

Estil de criança negligent: No hi ha límits ni normes, però tampoc afectivitat, calidesa ni comunicació. Els pares es troben absents i sense compromís cap a la criança dels seus fills.

Estil de criança democràtic: "escoltar, dialogar i orientar". S'estimula l'autonomia dels nens i nenes, i se'ls ajuda a reflexionar sobre les conseqüències del seu comportament. S'ofereixen pautes i límits raonables, clars i són sensibles als sentiments dels seus fills i filles.

Estil de criança basat en la personalitat positiva: "conèixer, comprendre i respondre adequadament a les necessitats del nen nena. Semblant a l'estil democràtic, focalització en el coneixement de les necessitats reals dels nens/es.

Qualsevol dels estils de criança que estan als extrems de la flexibilitat (autoritari-permissiu) i protecció (sobreprotector-negligent) impideixen el desenvolupament adequat dels nens/es.

L'estil autoritari genera sentiments d'impotència i ràbia, optant per la submissió i falta d'implicació o pel contrri , rebeldia i evitació.

L'estil permissiu pot desenvolupar persones exigents amb els altres però no qüestionar la seva conducta i actituds, amb molt baixa tolerància a la frustració.

L'estil negligent genera nens amb problemes d'autoregulació emocional i d'autocontrol, tenint impliacions negatives en el seu desenvolupament social, a l'hora de seguir normes a l'escola i en la relació amb altres nens.

L'estil sobreprotector els pot portar a problemes per resoldre problemes per ells mateixos, provocan angoixa davant situacions noves o reptes, quedant afectada l'autoestima a llarg termini. No saben quines són les seves fortaleses i límits. És molt perjudicial pel desenvolupament de la seva autonomia.