Carta a la meva filla, (Jorge Bucay) 

Abans de morir filla meva, voldria estar segur d'haver-te ensenyat....

a gaudir del amor,

a confiar en la teva força,

a enfrontar-te a les teves pors,

a entusiasmar-te amb la vida,

a demanar ajut quan el necessitis,

a permetre que et consolin quan pateixes,

a prendre les teves pròpies decisions,

a fer valer les teves eleccions,

a ser amiga de tu mateixa,

a no tenir por al ridícul,

a donar-te compte de que mereixes ser estimada,

a parlar als demés amorosament,

a dir o callar segons la teva conveniència,

a quedar-te amb el crèdit pels teus èxits,

a estimar i cuidar la petita nena que hi ha en tu,

a superar l'addicció a l'aprovació dels demés,

a no absorbir les responsabilitats de tots,

a ser conscients dels teus sentiments i actuar en conseqüència,

a no perseguir l'aplaudiment sinó la teva satisfacció amb el que facis

a donar perquè vols, mai perquè creguis que és la teva obligació,

a exigir que se't pagui adequadament per la teva feina

a acceptar les teves limitacions i la teva vulnerabilitat sense enfado,

a no imposar el teu criteri ni permetre que t'imposin el d'altres,

a dir que sí, només quan vulguis i a dir que no, sense culpa,

a viure el present i no tenir expectatives,

a prendre més riscos,

a acceptar el canvi i revisar les teves creences,

a treballar per a sanar les teves ferides velles i actuals,

a tractar i exigir ser tractada amb respecte,

a omplir primer la teva copa i just desprès la dels demés,

a planejar pel futur però no viure en ell,

a valorar la teva intuïció,

a les diferències entre sexes,

a desenvolupar les reaccions sanes i de recolzament mutu,

a fer de la comprensió i del perdó les teves prioritats,

a acceptar-te tal com ets,

a no mirar enrere per veure qui et segueix,

a créixer aprenent dels desànims i dels fracassos,

a permetre't riure a riallades pel carrer sense cap raó,

a no idolatrar a ningú, i a mi...menys que a ningú.