Autoestima

Conjunt de pensaments, sentiments, conductes, percepcions i valoracions cap a nosaltres mateixos, com també l'autopercepció de les nostres capacitats per a organitzar i executar les accions per assolir els objectius.

La diferència entre les persones amb alta autoestima i amb baixa autoestima són molt importants, ja que les primeres se saben valorar sense preocupar-se de les opinions dels demés, participen, accepten els reptes i gaudeixen de la vida, identifiquen les seves emocions, coneixen les seves qualitats i lluiten per canviar els seus defectes. En canvi, les segones s'autovaloren inadequadament, es veuen insegures, són manipulables, els costa expressar emocions, són rígides, tímides, indecisos, dependents i s'aïllen.

S'ha de tenir en compte que l'autoestima pot canviar al llarg de la vida i depèn de la forma en que ens expliquem les coses, com ens veuen els demés i de la nostra capacitat d'enfrontar-nos i superar els problemes.

Moltes vegades no són les situacions o fets que ens passen els que ens fan sentir bé o malament, sinó els pensaments que sorgeixen sobre aquestes situacions i fets. És important identificar-los per poder canviar-los.

Un altre dels elements que influeix en l'autoesima és l'educació que hem rebut i el que ens transmeten els nostres iguals. Necessitem sentir que es confia en les nostres capacitats i ens donen autonomia.

Finalment,  la forma que tenim d'enfrontar-nos a les situacions difícils també marca la nostra autoestima, ja que evitar-les ens provocarà incapacitat i disminuirà la possibilitat d'abordar els problemes de forma positiva en altres ocasions, tot el contrari del que succeeix si som capaços d'enfrontar-nos a elles.

Pautes per ajudar als nostres fills/es a augmentar i mantenir una alta autoestima

• Mostrar interès per les seves habilitats creacions, idees i activitats
• Valorar i remarcar positivament l'esforç i constància per assolir un objectiu independentment del resultat aconseguit.
• Valorar sempre les seves qualitats positives
• Ensenyar que equivocar-se és part de la vida sent una oportunitat d'aprenentatge.
• Al corregir els comportaments o les actituds desadaptatives NO els/les devaluarem. Les devaluacions provoquen distorsions cognitives sobre sí mateixos.
• Evitar les crítiques davant de terceres persones.
• Analitzar els errors i recolzar davant d'un fracàs guiant cap a possibles solucions
• Evitar qualsevol comparació amb els altres.
• Les exigències han de ser coherents, volem fills feliços, NO fills perfectes.
• Evitar mots familiars
• Evitar la sobreprotecció, s'han de percebre capaços de superar determinades situacions. Necessiten confiança i autonomia a fer les tasques per ells sols (sempre en coherència amb la seva edat)
• Fomentar l'autonomia i la responsabilitat. Veure's capaços millora la seva autoestima.