Assertivitat

Tots tenim la nostra forma de pensar i dret a defendre el nostre punt de vista.

La forma d'expressar-nos pot determinar possibles conflictes, insatisfaccions i frustracions. S'ha de tenir en compte que tots tenim una forma de pensar diferent i alhora el dret a defendre el nostre punt de vista.

L' Assertivitat és la forma adequada d'expressar-nos, defensant els nostres drets de forma concreta, sense agredir ni ser agredit. Aquest estil d'expressió ens permet resoldre problemes, ens aporta satisfacció i ens aporta valoració per part dels altres. 

Les persones assertives habitualment somriuen, utilitzen un to de veu i una comunicació correcte cap a l'altre. 

Ser assertiu també es relaciona amb el saber dir que "NO".

Els altres tipus de comportament són el passiu i l'agressiu.

Les persones que es caracteritzen pel comportament passiu solen evitar conflictes, dubten, el to de veu és baix, no miren als ulls i presenten nerviosisme. Tenen la sensació de no ser compreses, sentint-se inferiors i molt probablement amb baixa autoestima.

En el cas del comportament agressiu, intenten imposar la seva opinió o forma de veure les coses en un tó de veu amenaçador i un no verbal que envaeix als demés. Cerquen l'enfrontament per aconseguir el que volen, fent sentir als altres nerviosisme o culpabilitat.

A l'hoa de criticar es pot fer des de la construcció o des de la destrucció. És fàcil ferir els sentiments de l'altra persona , per això és important parlar des de la primera persona, controlant les emocions, sent concret al fer la critica i fer-la a la conducta mai a la persona, demanant però mai ordenant. Si la critica va dirigida a nosaltres seria interessant avaluar si la critica es certa o no i en què podem millorar.

FOMENTEM L'ASSERTIVITAT A CASA

• Gestionem correctament per ser bons models
• Defensem els nostres drets amb fermesa però sense crits
• Critiquem els comportaments, "el què fa", i no a la persona, fent la crítica de la conducta recent i parlant de com ens sentim nosaltres i no del que ha de canviar l'altra, sense generalitzar.
• Crear un ambient familiar de comunicació sabent parlar i alhora escoltar.
• Expressar i deixar que expressin opinions, estats d'ànim, sentiments i emocions, evitant acumular emocions negatives que puguin acabar en explosions de comportament.
• Ajudar-los a que tinguin criteris propis, deixant que cometin errors i que reflexionin sobre les conseqüències del comportament.
• Demanar enlloc d'ordenar i preguntar enlloc d'acusar.
• Preguntar directament per la seva opinió, les seves preferències, o les seves emocions, tenint en compte les seves opinions o crítiques i corregir-les quan les expressin faltant el respecte, resumint el que han dit per què entenguin que els hem escoltat.
• Reforçar els comportaments assertius corregint les respostes agressives o explicant les conseqüències de les respostes passives.
• Ser conscients de les dificultats per enfrontar-se al grup d'iguals.